Descobreix a Nefer
La web de Nefer ofereix un recorregut per la seva trajectòria artística, destacant la profunditat de les seves obres, que no deixen indiferent a qui les contempla. Mitjançant una àmplia gamma de tècniques, com la tinta xinesa, acrílic, oli i collage, les creacions de Nefer transporten a l'espectador a d' altres mons, evocant sensacions i reflexions més enllà del que és tangible
Una mirada a l'obra
Nefer Rovira descriu la seva obra com no figurativa, amb elements subtils que remeten al surrealisme, però sense adscriure-s’hi completament. Els seus treballs tenen una qualitat única que es distingeix per l'exploració constant de l'abstracció emocional, utilitzant imatges suggeridores que conviden a l'espectador a interpretar els seus propis significats. Aquesta indefinició intencionada busca crear un diàleg entre l'obra i el públic
Deixant el futur enrera
L’any 1946 Joan Ponç no pintava amb la llibertat i el coratge imaginatiu que el caracteritzaven després. Així que ens vam conèixer vaig observar que tenia un subconscient galopant i li vaig suggerir de capbussar-se de ple en aquest mar insòlit que tots portem a dins. Em va assegurar que ho provaria, però que ell només volia fer pintura i no pas literatura. Uns dies després em va venir a veure per dir-me que havia seguit el meu consell i que se li emportaven la mà. Havia fet una mar de troballes.
Doncs bé, he quedat bocabadat. He conegut l’obra de Nefer Rovira i Joan, i he constatat que res no acaba i tot es renova. Les respostes de l’artista, i fins i tot la fesomia, tenen una retirada al ser de Joan Ponç. I de seguida em va sorprendre que una mateixa arrel incisiva fonamenta l’obra ponciana i la de la jove artista. En el cas de la pintora l’actitud de l’impuls ha anat sorgint del mirall d’ella mateixa. Diríeu que la naturalesa l’indueix a pintar per l’atracció dels astres. Hi veiem expressada una vida interior precisa que presenta un cas de plenitud gairebé idèntic al d’en Ponç. Ambdues obres intercanvien un seguit d’estats anímics que semblen haver nascut simultanis, però separats per una rècula d’anys. Veiem ben clar que, en un cert nivell, el Temps no existeix, només ens serveix per tenir una referència de les coses.
Aquests fets ja són una prova evident que demostra la riquesa de la sinceritat d’una obra i són emanació de l’essència que confereix a la matèria la bona o mala sort d’existir.
Per a Nefer Rovira i Joan el fet de crear és un acte de llibertat que no té res a veure amb la compra i la venda; l’entén com una manera d’individualitzar-se contra l’allau d’estímuls artificials, de disbauxes i de modes que es generen al voltant nostre.
Joan Brossa